LA PALMA D´EBRE

1900: 989 habitans 1950: 707 habitans 2000: 405 habitans 2004: 403 habitans 2006: 419 habitans ALTITUD: 335 SUPERFCIE: 37.92Km COMARCA: RIBERA DEBRE C.P: 43370 GENTILICI:Palmerenques/Palmerencs TEL. AJUNTAMENT: 977 819 253 DIES DE FESTA LABORAL: 29 dabril-2 de maig. el poble de Palma dEbre est enfilat damunt dun tur.els carrerons i les cases sadapten als desnivells. de fet, tot el municipi s muntanys. situat en terres de sec de la serra de la Llena, el paisatge t continutat amb les terres venes de les Garrigues i el Priorat. La vall de lEbre a ponent i la del montsant a llevant tamb emmarquenel territori, tot i que aquests rius no entren en cap moment al terme municipal. el relleu s accidentat amb diversos tossal, colls, cingles, coves, barrancs i fonts. els diversoso barrans i valls de la Palma dEbre estan orientats de nod-est a sud-oest i conflueixen en el barranc del Toll de lEstret, que desemboca al riu Ebre. les altituds corre pel nord del terme i un bon nombre de camins recorren els masos i tossals. L agricultura de sec, amb lolivera com a protagonista, sustenta leconomia del municipi. Lesa oliveres ocupen quatre cinquenes parts de les terres cultivades i les vinyes i ametllers, la resta. La meitat de la poblaci activa traballa en lagricultura, que sorganitza a travs de la Coperativa Agrcola. Diversos vestigis demostren que la Palma dEbre era habitada en poca rab. El primer document escrit que fa referncia a la vila, per, s del 1262, quan JaumeI la dna al cavaller Armau del Bosc. Durant el segle XIV la Palma pertenyia a la castellania de Tortosa. El 1398 la ciutat de Barcelona adquir a Tortosa la baronia de Flox i la Palma. Era necessari contolar la navegaci i el pas pel riu Ebre del blat aragons o altres productes i garantirne el subministrament cap al nord en tot moment. Barcelona mantingu el domini fins al segle XVIII, tot i alguns perodes transitoris de prdua daquesta possessi a causa de les guerres. Dins el nucli de la Palma dEbre cal destacar lesglsia vella de la Mare de Du del Roser, situada al punt ms elevat de la vila. s destil romntic, construda entre finals del segle XII. T un absis semicircularuna nau coberta de volta i un campanar quadrat agefit posteriorment. Lesglsia parroquial renaixentista i barroca de la Mare de Du de lAssumpci s el monument de dimencions ms grans i destaca not ablement en la silueta del poble. La cpula i el campanar sobresurten de ledificaci amb elegncia. finalment, tamb s interesssant destacar que la planta baixa de la Casa de la Vila hi ha restes de la pres de lantic castell. Les processons i els oficis que se celebren per Setmana Santa sn molt concorreguts. Hi participa la banda de tambors i cornetes, i es puja al Calvari amb lanomenat Grup dArmats.