INDEMNITZACIÓ PER CLIENTELA I DE LA INDEMNITZACIÓ PER DANYS I PERJUDICIS

INDEMNITZACIÓ PER CLIENTELA I DE LA INDEMNITZACIÓ PER DANYS I PERJUDICIS EI Tribunal econòmico-administratiu Central va resoldre en data 1 de juny de 2005 el recurs extraordinari d´alçada per la Unificació de Criteri o declarant la obligatorietat de la inclusió en la base imposable de l´IVA de la indemnització per clientela percebuda com a conseqüència de l´extinció del contracte d´agència. L’article 28.1 de la Llei de Contracte d´Agència disposa que «quan s´extingeixi el referit contracte, sigui per temps determinat o indefinit, l´agent que hagués aportat nous clients a l’empresari o incrementat sensiblement les operacions amb la clientela preexistent, tindrà dret a una indemnització si la seva activitat anterior pot continuar produint avantatges substancials a l’empresari i resulta equitativament procedent per l´existència de pactes de limitació de competència, per les comissions que perdi o per les altres circumstàncies que concorrin». Aquesta indemnització és la qual es denomina normalment,«per clientela» i, entén el Tribunal que, si escau el seu abonament, efectivament es satisfà en contraprestació als serveis prestats per l´agent que suposen, o poden suposar, beneficis per a l´empresari comitent després de l´extinció del contracte, perquè en realitat tals beneficis futurs es deurien al treball de l´agent. La indemnització per clientela es satisfà en contraprestació dels serveis prestats per l´agent que suposen beneficis per a l’empresari o una vegada conclòs el contracte d´agència; que compensa la clientela subministrada per l´agent a les entitats contractants, subministrament que constituït l´objecte propi del contracte i, per tant, una prestació de serveis; i que «el fet que tingui lloc la rescissió del contracte, i que els clients aportats per l´empresari vagin a seguir operant amb les empreses comitents, fa que les referides empreses anticipin a l´agent en forma d´indemnització la remuneració dels seus serveis consistents en la provisió de clients». Per això, en aquest cas, més que d´indemnització ha de parlar-se de contraprestació i, com a tal, de be integrar-se en la base imposable de l´Impost. Ara bé, l´article 29 de la mateixa Llei de Contracte d´Agència, sota la denominació «Indemnització de danys i perjudicis», estableix que «sense perjudici de la indemnització per clientela, l´empresari que denuncieu unilateralment el contracte d´agència de durada indefinida, vindrà obligat a indemnitzar els danys i perjudicis que, si escau, l´extinció anticipada hagi causat a l´agent, sempre que la mateixa no permeti l´amortització a les despeses s que l´agent, instruït per l´empresari, hagi realitzat per a l´execució del contracte». En aquest segon suposat, la causa és diferent de la consigna en l´article anterior; no es tracta de la compensació pels beneficis futurs o per la gestió o treball de l´agent, productor de nous benèfics per al comitent, sinó de la compensació dels danys i perjudicis causats per la denúncia unilateral del contracte I, entre ells, de les despeses no amortitzats, realitzats per clientela.