El Jutjat del Social número 26 de Barcelona va presentar una qüestió d’inconstitucionalitat de l’article 52.d de l’Estatut dels Treballadors, resolta pel màxim intèrpret constitucional ahir, 29 d’octubre de 2019.
La qüestió d’inconstitucionalitat plantejada es refereix a la validesa de l’extinció del contracte de treball per absències intermitents en el treball, justificades o no, sobre la base dels drets de llibertat d’empresa i productivitat de l’article 38 de la Constitució, en contraposició als drets a la integritat física, a treballar i a la salut i seguretat en el treball (articles 15, 35.1 i 43.1 de la Constitució).
El TC no entén que els drets a la integritat física, a treballar i a la salut i seguretat en el treball quedin afectats per la causa d’extinció prevista en l’article 52.d) de l’Estatut dels Treballadors.
El dret a la integritat física protegeix, en l’àmbit laboral, davant les actuacions no materials com són les ordres empresarials que incompleixin les obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals, i atenent al segon paràgraf de l’article 52.d), s’entén que la decisió d’acomiadar les persones treballadores pel fet de superar un nombre de faltes d’absència en un període determinat no és una actuació susceptible d’afectar la salut o la recuperació de la persona treballadora.
El dret a treballar consagrat en l’article 35 de la Constitució, en el vessant individual de continuïtat i estabilitat, es concreta a no ser acomiadat sense causa justa, i dona lloc a la doctrina de la causalitat de la qual el precepte estatutari no prescindeix, ja que dota el seu contingut d’una definició de la concreta causa extintiva determinant amb claredat el nombre d’absències en el lloc de treball ocorregudes en un període determinat i que faculten la persona empresària per a extingir el contracte laboral.
La salut personal, dret lligat a la integritat personal, és un dret que protegeix d’un perill greu i cert, ja sigui perquè es produeix de manera certa o potencial, o per actuació o omissió de l’empresari, i l’article 52.d) no vulnera el dret de protecció a la salut (article 43 de la Constitució) ni tampoc el dret a la seguretat en el treball (article 40.2 de la Constitució).
EL TC entén que el legislador, en l’epígraf d de l’article 52 de l’Estatut dels Treballadors, proscriu l’absentisme en el treball de les baixes intermitents i de curta durada per a disminuir una major onerositat i protegir així la productivitat de l’empresa i l’eficiència en el treball, ja que representa un sobrecost que l’empresari no té el deure de suportar, tot i tractar-se d’absències justificades. De fet, en el paràgraf segon de l’article la constitucionalitat del qual es posa en dubte, el legislador es refereix a una sèrie de situacions en què les absències no poden ser computades en el volum total del marc temporal habilitador de l’extinció objectiva.
Per a més informació podeu contactar amb el Departament Jurídic de PIMEC.