EFICÀCIA I CONSEQÜÈNCIES DE DETERMINADES CLÀUSULES DELS CONTRACTES D’AGÈNCIA.

El COLLEGI OFICIAL DAGENTS COMERCIALS DE REUS INFORMA: INFORME ASSESSORIA FISCAL INFORME DE LASSESSORIA SOBRE LEFICCIA I CONSEQNCIES DE DETERMINADES CLUSULES DELS CONTRACTES DAGNCIA. De les diferents clusules que poden suscitar dubtes, vam passar a referir-nos a les segents: 1.- Clusula dassumpci per part de lAgent de la bona fi de les operacions dintermediaci. 1.1.- Larticle 1 de la Llei 12/1992, de 27 de maig, sobre contracte dAgncia, estableix que lAgent no respon del risc i ventura de les operacions dintermediaci, excepte pacte en contrari. Vol aix dir que, en principi, en la promoci o conclusi per part de lAgent doperacions dintermediaci comercial per compte i en nom ali, lAgent no resulta responsable del risc i ventura de tals operacions, pel que la posici jurdica ms favorable per a lAgent Comercial consistir sempre en no incloure clusula alguna en el contracte dAgncia que es refereixi al risc i ventura de les operacions dintermediaci objecte del contracte. Labsncia duna clusula especfica referent a aix, al costat del carcter imperatiu de les normes de la Llei de contracte dAgncia -article 3- Garanteixen lexempci de responsabilitat de lAgent pel risc i ventura de les operacions dintermediari. El risc i ventura de loperaci mercantil ser, en aquest cas, a compte de lempresari. 1.2.- Si tal situaci jurdica no resulta possible, conv tenir conscincia de la responsabilitat de lassumpci del risc i ventura de les operacions comercials que lAgent actua com intermediari. El concepte s tan ampli que sestn a qualsevol classe de riscos -inclosos, per descomptat, els econmics- i a qualsevol circumstncia -fins i tot les derivades de latzar- com a conseqncia dels quals lempresari no arribi a obtenir el resultat econmic previsiblement resultant de loperaci de comer realitzada amb el tercer. Es tracta, doncs, que lempresari ingressi en el seu patrimoni la totalitat -indemnitzat total- dels beneficis previstos en loperaci de comer mitjanada per lAgent, a costa del patrimoni daquest. 1.3.- Davant aquesta responsabilitat i si resulta inevitable incloure una clusula que lAgent assumeixi el risc i ventura de les operacions que mitjana, seria aconsellable exigir que el comerciant tingui pactada algun tipus de plissa que li garanteixi de la falta de pagament procedent de les operacions mercantils, establint en el contracte dAgncia que si lAgent respon de la bona fi de les operacions nicament ho far amb carcter subordinat i en quantia que el segur de lempresari no cobreixi els impagats resultants de loperaci comercial. Seria convenient que en el contracte dAgncia es fes constar els termes del segur, o sacompanys al contracte cpia del mateix 1.4.- En ltim terme, si es pacts la clusula del risc i ventura a crrec de lAgent Comercial, seria convenient que aquest, personalment o de forma collectiva, subscrivs algun tipus de segur que cobrs tal risc. En aquest cas, els Collegis podrien ser una llera til i adequat per a la gesti dassegurances collectives que garantissin les responsabilitats assumides pels Agents Comercials com a conseqncia de clusules de risc i ventura. 2.- Limitacions a la indemnitzaci per clientela. 2.1.- Larticle 28 de la Llei dAgncia estableix un dret dindemnitzaci a favor de lAgent per al supsit dextinci del contracte dAgncia, sigui per temps determinat o indefinit, aplicable tamb al supsit que el contracte sextingeixi per mort o declaraci de defunci de lAgent. Aquesta indemnitzaci s independent de la qual correspon a lAgent per danys i perjudicis, com a conseqncia de la resoluci unilateral per part de lempresari -article 29 de la Llei- i s conseqncia de la clientela aportada per lAgent a lempresari, que pot continuar produint amb aquests avantatges substancials, una vegada finalitzat el contracte dAgncia; quan resulta equitativament procedent per lexistncia de pactes de limitaci de competncia, per les comissions que perdi o per altres circumstncies similars que puguin concrrer. Aquesta indemnitzaci, no podr excedir, en cap cas, de limport mig anual de les remuneracions percebudes per lAgent durant els ltims cinc anys o durant tot el perode de durada del contracte si aquest fos inferior. 2.2.- Sense perjudici de la necessitat que lAgent arxivi quanta documentaci pugui acreditar que la seva labor dintermediari ha aportat nous clients a lempresari o incrementat sensiblement les operacions preexistents i que de tal aportaci va a seguir beneficiant-se lempresari, una vegada finalitzat el contracte dAgncia, o que resulta procedent per lexistncia de pactes de limitaci de competncia, per la prdua de comissions o altres causes similars, la quantia daquesta indemnitzaci ha dentendres que equival a limport mig anual de les comissions percebudes durant els anys de durada del contracte dAgncia, amb un mxim de cinc anys. Aquesta quantia constitueix una norma de carcter imperatiu, pel que qualsevol pacte contrari a la mateixa ha dentendres nul. Es tracta duna indemnitzaci regulada per la llei, no susceptible de modificaci per contracte. Especficament, ha dentendres nul qualsevol pacte que limiti la quantia o el termini mxim establert per al seu cmput. 3.- Clusula darbitratge. La Disposici Addicional de la Llei de contracte dAgncia, disposa que el coneixement de les accions derivades del contracte dagncia correspondr al Jutge del domicili de lAgent, sent nul qualsevol pacte en contracte. La Disposici Addicional prohibeix, sota pena de nullitat, el pacte de submissi a un Jutjat distint del domicili de lAgent. La ra no s altra que la garantia de la tutela judicial efectiva -article 24 de la CE- de lAgent, que quedaria greument conculcada si se li obligus a litigar en un lloc lluny al del seu domicili amb els costos de tot tipus que aix implicaria. Es vol evitar que el desequilibri de les parts en aquest tipus de contracte, possibiliti que lempresari -la part mes prepotent- pugui imposar condicions processals a la ms feble, que restringeixin el seu dret a la tutela judicial efectiva. El principi s, per tant, el de indisponibilitat de les parts sobre la competncia judicial territorial, imposant imperativament la competncia territorial del Jutge del domicili de lAgent per a quantes qestions litigioses es derivin del contracte dAgncia. Sobre aquesta base, cap posar en qesti la validesa de qualsevol clusula darbitratge, amb renncia al fur judicial, per a resoldre els conflictes entre les parts, diamants dun contracte dAgncia. Si la submissi processal a un Jutge distint del domicili de lAgent queda viciada de nullitat radical, en garantia de la tutela judicial efectiva daquest, considerant-se indisponible per a les parts, amb major motiu ha de considerar-se nul el pacte arbitral, quan aquest constitueix una menor garantia per lAgent. Aquesta tesi resulta avalada, a sensu contrari, per larticle 2.1 de la Llei dArbitratge 60/2003, de 23 de desembre, que estableix com matries objecte darbitratge les controvrsies sobre matries de lliure disposici conforme a dret. Lessncia de larbitratge radica en la disponibilitat de lobjecte, conseqncia que la instituci t la seva nica justificaci en lautonomia de la voluntat. Lrbitre decideix, perqu les parts, mitjanant el corresponent negoci jurdic conveni arbitral- aix lhi demanen com amos que sn de la controvrsia. En conseqncia, no cap sotmetre a larbitratge aquells conflictes, com diamanats de la Llei de contracte dAgncia, que sorgeixen de normes de dret imperatiu -article 3 de la Llei- respecte dels quals les parts manquen de poder dispositiu. Cap concloure, per tant, que els convenis arbitrals en matria de contracte dAgncia han de reputarse nuls com contraris a la Llei. ASSESSORIA FISCAL DEL COLLEGI DAGENTS COMERCIALS DE REUS QUEDEM A LA SEVA DISPOSICI PER A QUALSEVOL DUBTE A Reus, juny de dos mil vuit. EL PRESIDENT EL SECRETARI Ricard Navarro Miquel Sedo