Dos de cada tres autnoms opten per pagar el mnim possible a la Seguretat Social Dos de cada tres autnoms opten per pagar el mnim possible a la Seguretat Social (212 euros al mes), encara que desprs dediquin ms de 1.100 euros a lany a assegurances i una mitjana de 1.500 euros a un pla de pensions. A lhora de cobrir els seus riscos bsics, els autnoms es decanten per les cobertures privades, fins i tot per a aquelles que ja tenen garantides pel sector pblic, com lassistncia mdica. El collectiu dautnoms – aproximadament 3,3 milions de persones a Espanya- s possiblement el ms sensible a la contractaci dassegurances: el 53% disposa de pla de pensions; un 35% abona una assegurana mdica i el 32% paga un segur dincapacitat temporal per si es posa malalt i no pot treballar (veure grfic). Almenys aix es desprn del Barmetre El valor del segur per als autnoms realitzat per Ipsos- Eco Consulting a petici de VidaCaixa, un estudi que emfatitza que el 87% dels treballadors per compte propi considera insuficients les prestacions pbliques per jubilaci, per incapacitat temporal i per contingncies professionals Els autors de lestudi reconeixen que la negativa percepci que tenen els autnoms de les prestacions pbliques t molt a veure amb que la majoria – el 67% segons les seves enquestes- cotitza per la base mnima a la Seguretat Social, de manera que desprs reben les prestacions mnimes. La principal preocupaci dels autnoms s la inseguretat dels seus ingressos, de manera que quan arrenquen el seu negoci, com no saben com anir i veuen les cotitzacions com una despesa, opten per pagar el mnim; i desprs, quan el negoci va b, sels oblida i ja no pugen la seva cotitzaci, explica Jos Antonio Iglesias, sotsdirector comercial de VidaCaixa. Joan Bonveh, responsable del negoci de pymes de lentitat, agrega que lactual sistema de cotitzacions daquest collectiu tampoc resulta atractiu per a molts dells. Hi ha gent que cotitzaria ms per la contingncia dincapacitat, per si es posa malalt, per si puja la base de cotitzaci ha de pagar ms per tot, tamb per la jubilaci, i lautnom es caracteritza per preocupar-se pel curt termini, per la immediatesa, i la contingncia del retir molts encara la veuen molt lluny. Per aquest motiu, segons Iglesias i Bonveh, siguin tants els quals opten les cobertures privades, per assegurances especfiques segons les seves necessitats. De vegades s ms un tema de flexibilitat i transparncia que de costos, subratlla el sotsdirector comercial de VidaCaixa. I posa com exemple lelevada taxa de penetraci de les assegurances mdiques entre aquest collectiu: un 35%, quan la mitjana entre la poblaci espanyola se situa en el 15%. Lautnom t latenci sanitria coberta per la Seguretat Social, per prefereix pagar per un segur que li garanteixi que si es posa malalt li atendran rpid i en els horaris que a ell li interessin, perqu sobre ell sempre planeja lombra que si no treballa no t ingressos. Lobsessi per la inseguretat dels ingressos s la qual genera tamb una notable demanda dassegurances dincapacitat temporal que assegurin una renda diria en cas de malaltia. Lautnom pot cobrir aquest risc a travs de la Seguretat Social: si cotitza entre 27 i 99 euros ms al mes, segons la seva base de cotitzaci, es garanteix entre 16 i 60 euros dingressos a partir del quart dia de baixa (la paga puja si la baixa es perllonga ms de 20 dies). Per, segons el Barmetre de Vida-Caixa, aquest import no cobreix les expectatives dingressos dels autnoms a lhora de caure malalts, que es xifren en una mitjana de 139 euros diaris. Potser per aix un ter del collectiu t contractat un segur dincapacitat temporal privat amb una garantia mitja de 70 euros al dia. I qui no ho tenen asseguren que s degut, fonamentalment, al seu cost, mancant informaci o que no ho creuen necessari perqu mai estan de baixa Les asseguradores afirmen que, en termes de cost, resulta ms barat contractar una assegurana privada que elevar la cotitzaci a la Seguretat Social per a cobrir aquesta contingncia. Per els preus no sn comparables perqu la cobertura pblica s universal (a partir del quart dia) i la majoria dassegurances deixa fora les malalties ms comunes i les baixes curtes (refredat, grip …) i limiten les prestacions en cas de baixes perllongades. Els autnoms poden deduir-se les cosines del segur dincapacitat laboral, com les de lassegurana mdica dell, el seu cnjuge i fills menors de 25 anys, en la seva declaraci de renda, fins a un mxim de 500 euros per persona La Vanguardia, 25-03-2007.
